Generar UUID/GUID
L'identificador únic universal (UUID), també conegut com a identificador únic global (GUID), s'ha utilitzat àmpliament en sistemes informàtics.
És un codi de 128 bits que el sistema genera a partir de variables i constants: hora actual, adreça MAC, hash SHA-1, espai de noms MD5. El resultat final de generar un UUID, que es mostra com un codi alfanumèric de 32 caràcters separats per guionets, pot semblar arbitrari, però de fet és el resultat de càlculs complexos. Així, un ordinador no "inventa" un codi, sinó que el forma a partir de quantitats tècniques específiques que són rellevants en un moment determinat.
La probabilitat que es generi el mateix UUID en dos ordinadors diferents en moments diferents tendeix a zero, la qual cosa permet utilitzar els codis resultants per a la identificació de dades puntuals/locals sense fer referència al centre de coordinació. Avui dia, UUID/GUID és omnipresent tant a les xarxes en línia com fora de línia, i funciona amb eficàcia no només a l'espai global d'Internet, sinó també en sistemes informàtics autònoms.
Historial d'UUID
Els codis UUID de 128 bits van ser utilitzats per primera vegada per l'empresa nord-americana Apollo Computer a la dècada de 1980. Estaven basats en els codis de 64 bits més senzills utilitzats al domini/SO i van trobar un ús generalitzat a l'entorn informàtic de l'Open Software Foundation.
Amb l'arribada de les primeres plataformes Windows, l'identificador únic a nivell mundial es va generalitzar i estandarditzar. Microsoft va adoptar el disseny DCE d'Apollo Computer i va registrar l'espai de noms URN a RFC 4122. L'any 2005, l'IETF va proposar aquest últim com a nou estàndard i l'UUID es va estandarditzar dins de la ITU.
A principis de 2002, es van identificar problemes de rendiment del sistema quan s'utilitzaven els UUID com a claus primàries a les bases de dades locals. Aquests es van solucionar a la versió 4 afegint un sufix no aleatori basat en l'hora del sistema de l'ordinador. L'enfocament anomenat COMB (Combined GUID Time Identifier) augmentava els riscos de duplicació del codi, però al mateix temps millorava significativament el rendiment quan es treballava amb Microsoft SQL Server.
Amb el desenvolupament de les tecnologies informàtiques, l'identificador únic universal ha deixat de ser una eina tècnica altament especialitzada, i avui tothom el pot utilitzar. La probabilitat de repetició dels codis generats no és igual a zero, sinó que hi tendeix, i qualsevol informació digital pot ser identificada per ells, després de la qual cosa es poden combinar en matrius de dades individuals amb un risc mínim de repetició.
Avantatges UUID
Els generadors de codis únics globals no requereixen la conciliació/sincronització de dades centralitzada i estan disponibles gratuïtament per a tots els usuaris. Els principals avantatges de l'UUID inclouen:
- Riscs mínims de "col·lisió" (repetició) de codis. Malgrat el seu ús massiu, la probabilitat de repetició tendeix a zero.
- Capacitat d'unir diferents matrius de dades utilitzant UUID com a claus primàries (úniques).
- Distribució simplificada de dades entre diversos servidors dispersos.
- Capacitat de generar codis fora de línia.
Els codis d'identificació únics, escrits en el format xxxxxxxx-xxxx-Mxxx-Nxxx-xxxxxxxxxxxx, permeten als sistemes dispersos reconèixer informació sense coordinació des d'un únic centre de dades: amb una probabilitat gairebé nul·la d'errors/repeticions. Aquesta característica, juntament amb la facilitat d'ús i els petits requisits per al rendiment de l'ordinador, fan que l'UUID sigui demandat i indispensable en una gran varietat d'indústries de TI i sistemes informàtics autònoms.